Una, dues… tres ratlles pintades a mode de mapa a sobre un paper en blanc. Quatre línees inventades que posen barreres al món i que ajuden a uns quants a decidir a on pertanys, a on et quedaràs. L’esborrany d’uns quants bojos egoistes que fa que molts morin en nom d’unes fronteres que son les mateixes que els han ofegat sense que s’adonessin. Esclavitud com antany encara que ens vulguin fer creure que no. Aquí, ara, sempre. Davant la nostra passiva perplexitat. Com fer que la llibertat no sigui només una paraula? Com fer que llibertat sigui individu? Jo, tu ells, nosaltres... tothom? Que no hi hagi qui s’encarregui de fer que oblidem que hem nascut lliures, que som aquesta llibertat? Impotència....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada